El 19 d’octubre de 2015 vam decidir viatjar al Kurdistan amb unes motxilles plenes de càmeres, micros, llibretes, pors i esperances. Feia mesos que gestàvem la idea. D’ençà que havíem descobert el moviment kurd seguíem amb interès i admiració tant la seva resistència com la seva proposta política: un sistema basat en el municipalisme, l’ecologia social i l’alliberament de la dona, tot això alimentat per un poble lluitador, crític i solidari.
</div>
<divclass='own-projecteContent'>
<divclass='own-linksLeft'>
<table>
<tbody>
<tr>
<td>
<ahref="projecte.html">PROJECTE</a>
<ahref="projecte.html">PROYECTO</a>
</td>
</tr>
<tr>
@ -72,24 +66,24 @@
<divclass='own-projecteText'>
<h3>Agenda</h3>
<divclass='own-agendaData'>18 Juny:</div>
<divclass='own-agendaTitol'>Presentació del projecte i estrena del tràiler</div>
<divclass='own-agendaTitol'>Presentación del proyecto y estrena del tráiler</div>
<divclass='own-agendaContent'>
Presentació del projecte i estrena del tràiler a la Mostra de cinema documental sobre el Kurdistan.<br>
Presentación del proyecto i estrena del tráiler a la 'Mostra de cinema documental sobre el Kurdistan'.<br>
Si busquem els prop de 40 milions de kurds que hi ha al món en un mapa, no els trobarem. Si busquem on és el Kurdistan, si és un poble, una ciutat o un Estat... tampoc no ho trobarem. Kurdistan és un país mental. La peça clau d'un imaginari col·lectiu que empeny un moviment d'alliberació que dura segles. Des de l'Imperi Persa, passant per l'Imperi Otomà, per Ataturk, travessant la Primera Guerra Mundial i arribant a la República de Turquia, els kurds i les kurdes han estat reprimides i utilitzades per les grans potències i els grans Estats des del segle VI aC. La negació de la seva cultura i de la seva identitat ha imprès a la pell dels kurds un esperit rebel que els ha portat fins al moment actual, un punt de no-retorn vinculat a un moviment sense precedents. Aquest moviment es basa en el rebuig de l’Estat i les seves estructures, així com en la creació d’un nou model polític, social i econòmic basat en la democràcia directa, en l'assemblea, el cooperativisme i l'alliberament de la dona com a columna vertebral d'una revolució que s’està gestant des de fa més de 40 anys a Bakur, al nord del Kurdistan.
<h3>Los kurdos no aparecen en los mapas</h3>
Si buscamos a los cerca de 40 millones de kurdos que hay en el mundo, no los encontraremos. Si buscamos dónde está el Kurdistán: si es un pueblo, una ciudad o un Estado… tampoco lo encontraremos. Kurdistán es un país mental. La pieza clave de un imaginario colectivo que empuja un movimiento de liberación desde hace siglos. Empezando por el Imperio Persa, pasando por el Imperio Otomano, por Ataturk, atravesando la Primera Guerra Mundial y llegando a la República de Turquía, los kurdos y las kurdas han sido reprimidas y utilizadas por las grandes potencias y Estados desde el siglo VI a.C. La negación de su cultura y su identidad han imprimido en la piel de los kurdos un espíritu rebelde que les ha llevado al momento actual, un punto de no retorno vinculado a un movimiento sin precedentes. Les ha llevado a rechazar el Estado y sus estructuras. A crear un nuevo modelo político, social y económico basado en la democracia directa, la asamblea, el cooperativismo y la liberación de la mujer como columna vertebral de una revolución que se gesta desde hace más de 40 años en Bakur, al norte de Kurdistán.
<br><br>
Bakur, que vol dir nord en kurmandji, fa referència al territori del Kurdistan que es troba dins les fronteres de la república de Turquia. Des del Tractat de Lausana, signat en acabar la Primera Guerra Mundial, la zona que ocupa el Kurdistan es troba dividida en quatre Estats. Bakur a Turquia, Basur a l’Iraq, Rojhilat a l’Iran i Rojava a Síria. A cada regió s’hi viu una realitat diferent. Però a pesar d’aquestes fronteres imposades, els kurds i les kurdes conceben el Kurdistan com un sol territori sense fronteres.
Bakur, que significa “norte” en kurmandjí, hace referencia al territorio del Kurdistán que se encuentra dentro de las fronteras de la República de Turquía. Desde la firma del Tratado de Lausana al finalizar la Primera Guerra Mundial, la zona que ocupa el Kurdistán se encuentra dividida en cuatro Estados: Bakur en Turquía, Basur en Irak, Rojhilat en Irán y Rojava en Siria. En cada región se vive una realidad diferente, pero a pesar de estas fronteras impuestas, los kurdos y las kurdas conciben Kurdistán como un solo territorio.
<br><br>
Amb uns 20 milions de kurds i kurdes, que representen prop d'un 50% de la població total, Bakur és el territori on viuen més kurds i també el més ampli. Amb els setges al barri de Surici, a Amed, capital del Kurdistan, amb enfrontaments com els de Cizîr o amb massacres com la de Roboski, Bakur ha marcat amb foc el nom de les seves ciutats dins la història de la resistència.
Con unos 20 millones de kurdos y kurdas, que representan el 50% de la población total, Bakur es el territorio en el que viven más kurdos, así como el más amplio. Con asedios como el del barrio de Surici en Amed, capital del Kurdistán; enfrentamientos como los de Cizîr; o masacres como la de Roboski, Bakur ha marcado con fuego el nombre de sus ciudades en la historia de la resistencia.
<br><br>
Amb aquest imaginari de poble combatent han desenvolupat, basant-se en les idees del Confederalisme Democràtic ideat per Abdullah Öcalan, actual líder del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan), un seguit d’institucions i cooperatives eficaces que han enfortit el teixit social i han desmonopolitzat l'acció de l'Estat en la societat civil kurda. És per això que a Bakur l’educació, la salut, la justícia o la defensa tenen avui en dia nom en kurd.
<br><br>
Con este imaginario de pueblo combatiente se han desarrollado, basándose en las ideas del Confederalismo Democrático ideado por Abdullah Öcalan, actual líder del PKK (Partido de los Trabajadores del Kurdistán), una serie de instituciones y cooperativas eficaces que han fortalecido el tejido social y han roto con el monopolio del Estado en la sociedad civil kurda. Por ello, la educación, la salud, la justícia o la defensa tienen hoy en día, en Bakur, nombre en kurdo.
<adata-toggle="collapse"data-parent="#accordion"href="#collapse1"><imgclass='own-socialNetwork'src='icones/i_campanyessuport.png'/> Campanyes de suport</a>
<adata-toggle="collapse"data-parent="#accordion"href="#collapse1"><imgclass='own-socialNetwork'src='icones/i_campanyessuport.png'/> Campañas de soporte</a>
IVARDIA Produccions és un col·lectiu audiovisual que neix per donar resposta a una necessitat compartida dels seus integrants: explicar històries de forma autònoma i independent.
IVARDIA Produccions es un colectivo audiovisual que nace para dar respuesta a una necesidad compartida de sus integrantes: explicar historias de forma autónoma e independiente.
IVARDIA Produccions és un col·lectiu audiovisual que neix per donar resposta a una necessitat compartida dels seus integrants: explicar històries de forma autònoma i independent.
IVARDIA Produccions es un colectivo audiovisual que nace para dar respuesta a una necesidad compartida de sus integrantes: explicar historias de forma autónoma e independiente.
<br><br>
Davant la pràctica generalitzada de dinàmiques mediàtiques sensacionalistes i superficials, reivindiquem una manera de comunicar pausada i reflexiva. Trencar amb la manera de fer que, mitjançant el bombardeig d'imatges d'horror, normalitza realitats d'injustícia i desencadena reaccions de passivitat i indiferència. En un món accelerat, no tenim pressa. Busquem explicar històries amb la pausa que mereix una anàlisi conscient, crítica i reflexiva en pro d'un canvi social. Volem donar veu a realitats ignorades que parlen d'injustícia però també de solidaritat; de destrucció però també de creació d'alternatives, d'opressió però també de llibertat. Ens agradaria deixar de banda l'ego pel coneixement i acompanyar-nos entre nosaltres en un viatge molt més lent i poètic. Intentant que cada imatge tingui temps per parlar i que cada persona tingui temps per escoltar.
Ante la práctica generalizada de dinámicas mediáticas sensacionalistas y superficiales reivindicamos una manera de comunicar pausada y reflexiva. Romper con esa manera de hacer que, mediante el bombardeo de imágenes de horror, normaliza realidades de injusticia, desencadenando reacciones de pasividad e indiferencia. En un mundo acelerado, no tenemos prisa. Buscamos explicar historias con la pausa que merece un análisis consciente, crítico y reflexivo en pro de un cambio social. Queremos dar a conocer realidades ignoradas que hablan de injusticia pero también de solidaridad, de destrucción pero también de creación de alternativas, de opresión pero también de libertad. Nos gustaría acompañarnos mutuamente en un viaje mucho más tranquilo y poético. Intentando abandonar el ego por el conocimiento, dejando que cada imagen tenga tiempo para hablar y que cada persona tenga tiempo para escuchar.
El 19 d’octubre de 2015 vam decidir viatjar al Kurdistan amb unes motxilles plenes de càmeres, micros, llibretes, pors i esperances. Feia mesos que gestàvem la idea. D’ençà que havíem descobert el moviment kurd seguíem amb interès i admiració tant la seva resistència com la seva proposta política: un sistema basat en el municipalisme, l’ecologia social i l’alliberament de la dona, tot això alimentat per un poble lluitador, crític i solidari.
El 19 de octubre de 2015 decidimos viajar a Kurdistán. Llevábamos las mochilas llenas de cámaras, libretas, miedos y esperanzas. La idea se gestaba desde hacía meses. Desde que descubrimos el movimiento kurdo seguíamos con interés y admiración tanto su proceso de resistencia como su propuesta política: un sistema basado en el municipalismo, la ecología social y la liberación de la mujer. Todo ello alimentado por un pueblo luchador, crítico y solidario.
<br><br>
Vam decidir començar el viatge a Turquia amb la intenció d’arribar a Rojava, Síria, on centren la mirada moviments revolucionaris d’arreu del món. La nostra primera parada, encara dins les fronteres de l’Estat turc, va ser a Diyarbakir. El seu nom en kurd és Amed i és la capital del Kurdistan. És allà on es va començar a gestar el documental, ja que vam trobar persones amb ganes d’explicar-nos que a Bakur també estaven vivint un procés revolucionari i que, a més, patien la repressió de l’Estat turc que vigila, castiga, deté i mata per tal d’aturar el moviment kurd. Però de moment, i malgrat les darreres matances, no ho ha aconseguit.
Decidimos comenzar el viaje en Turquía con la intención de llegar a Rojava, Siria, lugar en el que centran la mirada movimientos revolucionarios de todo el mundo. Nuestra primera parada en Kurdistán fue en Diyarbakir, todavía dentro de las fronteras del Estado turco. Su nombre en kurdo es Amed, y es la capital del Kurdistán. Es allí donde se inició el desarrollo de este documental, ya que encontramos personas con ganas de explicarnos que en Bakur también estaban viviendo un proceso revolucionario y que, además, estaban sufriendo la represión del Estado turco que vigila, castiga, detiene y mata con el objetivo de parar el proyecto kurdo. Sin embargo, y pese a las últimas matanzas perpetradas, no lo ha conseguido.
<br><br>
Bakur ens va atrapar durant dos mesos frenètics de trobades, reflexions i descobriments que vam poder enregistrar amb la nostra càmera. Els habitants de Bakur, la majoria kurds, però també turcs, ens van obrir les portes de casa seva, ens van cedir el seu temps, ens van donar amor i ens van omplir d’esperança i lluita. Per això, en tornar del nostre viatge vam sentir la responsabilitat de fer arribar les seves veus a casa nostra i, així, poder entendre i aprendre de la seva revolució. Aquest documental és això. Un parèntesi a les nostres vides. Un regal del poble kurd. Un crit ple de ràbia, lluita i bellesa revolucionària.
Bakur nos atrapó durante dos meses frenéticos de encuentros, reflexiones y descubrimientos que pudimos grabar con nuestra cámara. Los habitantes de Bakur, la mayoría kurdos, pero también turcos, nos abrieron las puertas de sus casas, nos cedieron su tiempo y nos transmitieron su amor, llenándonos de esperanza y sentimiento de lucha. Por eso, al volver de nuestro viaje, sentimos la responsabilidad de haceros llegar sus voces para así poder entender y aprender de su revolución. Este documental es eso. Un paréntesis en nuestras vidas. Un regalo del pueblo kurdo. Un grito de rabia, lucha y belleza revolucionaria.
nau
8 years ago
