Els kurds no surten als mapes

Si busquem els prop de 40 milions de kurds que hi ha al món en un mapa, no els trobarem. Si busquem on és el Kurdistan, si és un poble, una ciutat o un Estat... tampoc no ho trobarem. Kurdistan és un país mental. La peça clau d'un imaginari col·lectiu que empeny un moviment d'alliberació que dura segles. Des de l'Imperi Persa, passant per l'Imperi Otomà, per Ataturk, travessant la Primera Guerra Mundial i arribant a la República de Turquia, els kurds i les kurdes han estat reprimides i utilitzades per les grans potències i els grans Estats des del segle VI aC. La negació de la seva cultura i de la seva identitat ha imprès a la pell dels kurds un esperit rebel que els ha portat fins al moment actual, un punt de no-retorn vinculat a un moviment sense precedents. Aquest moviment es basa en el rebuig de l’Estat i les seves estructures, així com en la creació d’un nou model polític, social i econòmic basat en la democràcia directa, en l'assemblea, el cooperativisme i l'alliberament de la dona com a columna vertebral d'una revolució que s’està gestant des de fa més de 40 anys a Bakur, al nord del Kurdistan.

Bakur, que vol dir nord en kurmandji, fa referència al territori del Kurdistan que es troba dins les fronteres de la república de Turquia. Des del Tractat de Lausana, signat en acabar la Primera Guerra Mundial, la zona que ocupa el Kurdistan es troba dividida en quatre Estats. Bakur a Turquia, Basur a l’Iraq, Rojhilat a l’Iran i Rojava a Síria. A cada regió s’hi viu una realitat diferent. Però a pesar d’aquestes fronteres imposades, els kurds i les kurdes conceben el Kurdistan com un sol territori sense fronteres.

Amb uns 20 milions de kurds i kurdes, que representen prop d'un 50% de la població total, Bakur és el territori on viuen més kurds i també el més ampli. Amb els setges al barri de Surici, a Amed, capital del Kurdistan, amb enfrontaments com els de Cizîr o amb massacres com la de Roboski, Bakur ha marcat amb foc el nom de les seves ciutats dins la història de la resistència.

Amb aquest imaginari de poble combatent han desenvolupat, basant-se en les idees del Confederalisme Democràtic ideat per Abdullah Öcalan, actual líder del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan), un seguit d’institucions i cooperatives eficaces que han enfortit el teixit social i han desmonopolitzat l'acció de l'Estat en la societat civil kurda. És per això que a Bakur l’educació, la salut, la justícia o la defensa tenen avui en dia nom en kurd.